Narpan

El professor Curt J. Wittlin, d’origen suís, un dels grans romanistes del segle XX i un dels millors experts en l’obra --entre altres molts autors medievals-- de Francesc Eiximenis i en les traduccions catalanes medievals ha mort avui a Tortosa. Va ser catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon (Canadà).

Deixeble de Germà Colón a la Universitat de Basilea, es va doctorar amb una tesi doctoral (1965) sobre la traducció catalana medieval del Tresor de Brunetto Latini a càrrec de Guillem de Copons. Era membre de l’Institut d’Estudi Catalans des del 1997 i va ser president de la Societat Catalana de Nord-amèrica (1990-93). Després de la seva jubilació es va instal·lar a Tortosa, on vivia des de feia una vintena d’anys. Que descansi en pau.

Aquestes jornades acadèmiques són l’acte conclusiu del projecte europeu Ramon Llull Christianus Arabicus: A Vernacular Writer Between Christianity and Islam, finançat pel programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea a través de la convenció 746221 (Maria Skłodowka-Curie Actions) i desenvolupat per Simone Sari al Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona. Els treballs de recerca que s'han dut a terme en el marc d’aquest projecte, que té com a fita principal l'estudi i l'edició dels Cent noms de Déu de Ramon Llull, han donat lloc a noves propostes d’interpretació relacionades amb diferents àmbits d'aproximació a l'obra, que en aquestes jornades seran analitzades per diversos especialistes. Programa de les jornades.

En aquest enllaç us podeu descarregar la publicació de Lola Badia i Jaume Torró Informe sobre la hipòtesi d'atribució de Curial e Güelfa a Íñigo d'Ávalos (4 d'abril de 2017)

En este enlace se puede descargar la publicación de Lola Badia y Jaume Torró Informe sobre la hipótesis de atribución de Curial e Güelfa a Íñigo d'Ávalos (4 de abril de 2017)

Please follow the link to download the publication by Lola Badia and Jaume Torró A Report on the Hypothesis of Attribution of Curial e Güelfa to Íñigo d'Ávalos (4 April 2017)

També podeu veure aquest informe, en les seves tres versions, a la revista electrònica "Reti Medieval: Open Archive" i a l'espai virtual de CESURA (Centro Europeo di Studi su Umanesimo e Rinascimento Aragonese), aquí.

Els trobadors han estat un pilar central de la cultura catalana i europea des del segle XII. Sense la seva poesia refinada, transmissora de valors cortesos i també de tensions polítiques, avui no parlaríem de l’amor en els mateixos termes, ni tindríem les mateixes nocions de l’home i la dona ideals (filtrades més tard pel Romanticisme) ni la nostra poesia lírica hauria adoptat els patrons formals que encara la defineixen. Alguns dels cançoners que ens han fet arribar aquesta herència es van compilar a Catalunya. Després de l’Edat Mitjana se’n va perdre el rastre, però a finals del segle xix diversos erudits catalans van esforçar-se per recuperar-los, conservar-los en biblioteques institucionals i estudiar-los en detall. Aquesta dedicació també es nodria d’una voluntat de construcció nacional, alimentada amb mètodes i instruments internacionals: ho demostren les publicacions, els materials de treball i la nodrida correspondència amb una xarxa europea de contactes acadèmics i bibliòfils. Gràcies a aquesta nova recepció, els trobadors van tornar a incorporar-se plenament en la nostra cultura, com a part de la boga medieval que havia impregnat l’imaginari cultural català. I va ser precisament en aquest moment cultural quan es van posar les bases per llegir i entendre la seva poesia tal com ho fem avui.